Arxiu del blog

dimecres, 26 de setembre de 2012

Alguna cosa més que unes eleccions autonòmiques

El President de la Generalitat de Catalunya ha emprès un viatge sense marxa enrere, després de l'expressió popular que més d'un milió i mig de persones vam fer el passat 11 setembre a Barcelona. Ha estat una decisió, que pot ser controvertida, però que suposarà un punt d'inflexió en la política catalana del segle XXI.

Espanya ha tornat a fer el ridícul al no fer cas a les peticions que Catalunya ha fet per trobar un encaix en un model plural de l'Espanya moderna. El Partit Popular i PSOE han mostrat la seva debilitat en mantenir-se inamovibles en una posició política massa retrògrada i plena de complexos, per gestionar el conflicte que se'ls venia a sobre.

La posició prepotent i xulesca que han mostrat els governs dels dos partits majoritaris a Espanya, els han portat a tensar fins a límits desconeguts fins ara, la relació entre Catalunya i Espanya. Han creat una situació d'excepció que no s'havia donat des de la segona República.

És cert que viurem unes eleccions que tindran el seu punt central del debat en la resolució de l'Eix Nacional. Ens afartarem de parlar d'independència i d'estructures d'estat. Hi haurà un debat semàntic sobre la utilització, més o menys contundent, del llenguatge per demostrar qui és més independentista o qui està autoritzat per parlar en nom de Catalunya. En definitiva, com diem al meu poble "a veure qui la té més llarga".

Però la veritat de tot aquest eixam, és que per primera vegada tot el poble català, tant els que van estar a la manifestació del dia 11 com els que es van quedar a casa, podran acudir a les urnes a decidir a qui donar el timó de Catalunya per els pròxims quatre anys.

Crec que a hores d'ara no ens podem fer trampes al solitari. És evident que hi haurà gent que votarà en clau d'un eix social, on tindran un pes específic les retallades en educació, sanitat o serveis socials. Però sembla bastant evident que molta gent anirà a votar en una clau centrada en l'eix nacional. Hi ha partits que fora del fragor de la campanya electoral, ja han fet posicionaments de les seves prioritats:

 El líder del PSC (Pere Navarro) va dir que el seu partit prioritzaria sempre l'eix social per sobre del nacional, i ha estat conseqüent amb les seves paraules perseguint a tots els membres de l'ala catalanista. A més el fet social és molt més rendible electoralment en els feus en què obté la majoria de vots.

Convergència i Unió ha tret petroli de l'asfíxia política i econòmica a la qual l’està sotmetent el govern del Partit Popular. Encara que Duran Lleida no encaixi amb el tall sobiranista de la coalició, és evident que el partit majoritari ha imposat les seves condicions i a hores d'ara ningú a Unió discutirà les decisions del president Mas.

Esquerra Republicana de Catalunya ha estat el partit més beneficiat per la malaptesa política del govern central. Al meu entendre serà el partit que en traurà més profit del sobiranisme que emergeix a Catalunya, ja que en un moment en què estan en ple procés de consolidació del seu líder, veuran créixer els seus escons sense haver-se despentinat.

Iniciativa per Catalunya Verds ha tingut l'habilitat d'apuntar-se a la moda del sobiranisme i des del primer moment van apostar per una Catalunya independent, sense tants complexos com tenien els socialistes. Serà ara, en campanya electoral, quan aixecaran la seva bandera de les polítiques socials per aglutinar tant el vot social com l'independentista.

El Partit Popular de Catalunya és a qui li ha dolgut més aquesta convocatòria d'eleccions. L’Alícia Sánchez Camacho s'omple la boca constantment de ser la tercera força del parlament de Catalunya. Li ha durat poc l'alegria, ja que ha fet una demostració del nivell de cinisme polític al qual és capaç d'arribar. Quan hi han hagut atacs contra els catalans com: el president d'Extremadura, el president de la Rioja, el president de Galícia o la presidenta de la Comunitat de Madrid (tots companys de partit de l'Alicia), no li hem vist obrir la boca en defensa de Catalunya. I crec que si l'hagués obert ens hauríem assabentat, ni que fos només per qüestió de volum.

En qualsevol cas els catalans i les catalanes estem convocats a unes eleccions en les que elegirem les opcions polítiques que han de configurar el govern dels propers quatre anys. Està clar que el clam d'una manifestació gegantina com la de la Diada tindrà el seu pes específic en aquesta propera legislatura.

Per tant, crec que en un sistema democràtic els vots són l'única eina i l'únic barem vàlid per interpretar la voluntat del poble. La decisió de Mas és clarificadora: el poble ha de parlar. Assumint els riscos, però també les oportunitats. És precisament en aquest punt on resideix la grandesa de la democràcia.

1 comentari:

pons007 ha dit...

el que més beneficiat en sortirà serà CIU, ja ho veuràs...