Arxiu del blog

dilluns, 7 de febrer de 2011

Batasuna posa a prova el sistema de partits democràtics.


El món abertzale sempre havia tingut un problema insuperable per participar d'una manera oberta i igualitària en els comicis electorals a Euskadi. El suport implícit a la violència etarra que mostraven amb el seu silenci al condemnar els assassinats comesos per la banda terrorista, s'havia convertit en el taló d'Aquil·les que el govern de José María Aznar va utilitzar per aprovar la Llei de Partits Polítics i així poder inhabilitar l' esquerra nacionalista basca.

La nova Batasuna es presenta com una organització política que rebutja de manera clara i expeditiva la violència o l'amenaça en qualsevol de les seves formes, incloent també de forma clara la que realitza la banda terrorista ETA.

Aquest nou marc de relació democràtica posa al govern davant d'una decisió política, que pot tenir una clau electoral molt marcada per les eleccions generals del proper any, perquè segons els estatuts de la nova Batasuna, suposa una ruptura amb els models organitzatius i formes de funcionament en què s'ha dotat aquest espai social i polític en el passat.

Habilitar Batasuna perquè es presenti a unes eleccions municipals de forma lliure i democràtica, significa desmuntar un dels arguments estructurals que utilitza el Partit Popular per calar en l’ideari de l'Espanya profunda. Els populars sempre han tret rèdit electoral de la violència etarra o de la immersió lingüística a Catalunya. Amb aquests arguments com a pilars base del seu ideari electoral, aconsegueixen bones bases electorals a les Castelles, Extremadura i a moltes de les comunitats autònomes uniprovincials.

Crec que l'esquerra abertzale actua d'una forma madura i confirma que ha tancat el seu debat intern. Aquest pas és un punt d'inflexió en la seva trajectòria política i evita l'escull de la Llei de Partits, que va ser ratificada per la sentència del tribunal d'Estrasburg, que identificava a Batasuna amb ETA.

Al meu entendre, la major prova de fermesa democràtica i de maduresa assumida per part del govern i de les institucions civils i judicials espanyoles, és perdre la por i els complexos i deixar participar d'una manera oberta a tot el conglomerat social que suposa Batasuna, a totes les eleccions democràtiques que es donin a Euskadi. Qualsevol intent de fer volar fantasmes per impedir que l'esquerra abertzale pugui actuar de forma democràtica, només aconseguirà posar de manifest les pors i complexos, que el nacionalisme espanyol continua tenint cap a tot el que trenca la teòrica uniformitat d'Espanya.

En aquest cas crec que el Zapatero hauria de tenir molt present l'afirmació que va fer el polític britànic Winston Churchill, que va dir "El polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions".