La monarquia s'imposa per galons i no per raons.

Segons la nostra Constitució de l'any 1978, la forma política de l'Estat Espanyol és la Monarquia Parlamentària. El Rei, com a cap de l'Estat que és, participa en les funcions legislativa, executiva i jurisdiccional del nostre País, a més d'assumir el control suprem de les forces armades (vaja el que seria l'exèrcit de Pancho Villa).

La veritat és que des dels poders fàctics de l'estat: com l'Exèrcit, el gran capital i els nuclis polítics dels dos grans partits majoritaris, es treballa constantment per protegir la corona de qualsevol crítica que pugui malmetre la seva imatge.

Ja en el seu moment, l'actual directora de TV3 va haver de suspendre l'emissió d'un documental elaborat pel programa Senseficció que es titulava "Monarquia o República". Segons la directora de la televisió pública catalana, Mònica Terribas, va dir que es suspenia per "donar-li un enfocament diferent", però el realment cert és que el documental va ser prohibit perquè posava en dubte la figura de Joan Carles de Borbó, l'hereu de Franco a la prefectura de l'Estat.

Segons sembla el documental plantejava l'opció que si Espanya permetés escollir la forma d'Estat. Què votaria, monarquia o república? Aquesta pregunta oferia un resultat majoritàriament inclinat cap a la segona opció. En el documental apareixien diversos personatges que defensen una o altra opció. Així, entre els monàrquics destacava el periodista Luis María Anson, l'exlíder del PP català Aleix Vidal-Quadras, el comte de Sert, Jaime Peñafiel, Sabino Fernández Campos, i Peces Barba, entre altres. I entre els segons hi havia el diputat del PNB Iñaki Anasagasti, Josep-Maria Terricabras, Toni Albà, Antonio Romero i Joan Tardà, entre molts altres. Però aquest documental no ajudava a adoctrinar la població perquè pogués pair millor una monarquia nomenada per un dictador.



Però aquest no va ser l'únic cas d'intervenció de la Casa Reial a Catalunya, ja que als anys 90, es va produir un altre incident amb el periodista Mquel Calçada (més conegut com Mickymoto) que en un altre programa de la televisió catalana, presentava el que serien els Jocs Paralímpics de Barcelona 92, amb una imatge de la infanta Elena al fons del decorat. Aquesta suposada intenció de vincular de forma subliminal, a l'esmentada infanta amb les persones amb discapacitat es va viure com un atac a la imatge d'un membre de la família reial. També televisió de Catalunya va haver de demanar disculpes per haver estat uns nens dolents.

L'episodi més recent ha tingut lloc per la broma telefònica que li va fer el passat 5 de gener un col·laborador del programa 'Tot és Molt confús' de Catalunya Ràdio, que va aconseguir parlar amb Joan Carles I assegurant que parlava de part del president Mas, jugant amb el cognom del conductor de l'espai Pere Mas. Després de demanar informació sobre aquest programa, es va suprimir la broma i des de la casa reial es va fer una nova advertència a la direcció de Catalunya ràdio, per la broma que pretenien emetre unes hores més tard. La direcció de l'emissora va haver de demanar novament disculpes i comprometre's a no emetre la conversa en reconèixer que l'espai d'entreteniment "havia violat el seu propi codi deontològic" . Una vegada més els mitjans de comunicació catalans van haver acotar el cap davant el pes de la corona i eliminar el programa en qüestió.

Per tant, queda molt clar que la imposició d'un règim monàrquic requereix en les societats modernes de tot un aparell de ideologització que lamini al dissident, que reverenciar la institució feudal, i que manipuli els elements més emotius i primitius de l'individu i els posi al servei de la causa. En realitat aquest model comunicacional s'aplica en molts aspectes en el panorama informatiu espanyol, però és pel que fa a la monarquia on aconsegueix els seus majors nivells d'evidència. Al mateix temps cal córrer un espès vel sobre el passat en què hi va haver una democràcia republicana.