Arxiu del blog

dissabte, 24 de juliol de 2010

El gir espanyolista del PSC.


La sentència dels pallassos del Tribunal Constitucional, ha posat contra les cordes a la cúpula dels socialistes catalans. Almenys aquesta és la sensació que tinc després de veure les filigranes polítiques que el President Montilla, està fent per enfocar una campanya electoral que s'albira complicada des de molts punts de vista.

El partit del president és l'únic dels que es presentaran a les pròximes eleccions que no té confeccionades les llistes. Montilla sempre ha estat un home pacient i per ara sembla no tenir pressa, però l'ambient s'ha caldejat molt dins dels seus correligionaris.

És ben cert que els socialistes catalans s'han mogut sempre dins d'una esquizofrènia controlada. Hi ha el nucli dur del partit controlat pels líders del cinturó roig de Barcelona, entre els quals podem destacar Celestino Corbacho, José Montilla, Manuela de Madre, Miquel Iceta o Carme Chacón. Ells controlen un gran filó de vots de l'àrea metropolitana, que els permet imposar la seva força en el control del partit.

D'altra banda hi ha el sector catalanista que va ser descavalcat del poder amb la caiguda de Pasqual Maragall, entre els que estan Antoni Castells, Ernest Maragall, Montserrat Tura o Ferran Mascarell. Aquest sector està sent cada vegada més incòmode per a les maniobres d'equilibri que el president Montilla ha de fer. Ja li és difícil maniobrar amb un tripartit en què quan no es despengen els d'Iniciativa, li surten per peteneres els de Esquerra Republicana, que a més haver de controlar les sortides de la tesi dogmàtica del sector intern catalanista. El President Montilla té una mala peça al teler. No té un partit unit i homogeni i a més tampoc ha demostrat capacitat, per a mostrar-se com a partit pròpiament diferenciat del PSOE a Madrid.

Alguns pesos pesants del partit, com l'alcalde de Lleida Àngel Ros ja s'han auto descartar per encapçalar les llistes electorals. Aquest és un símbol més de que la batalla interna al PSC ja està decidida. L'aposta ja està feta i les víctimes seran anunciades després de l'estiu. Amb la qual cosa, el President Montilla necessita allargar tant com pugui la convocatòria de les eleccions, per guanyar un temps preciós que ha de destinar a la reorganització interna del seu partit.

Sembla ser que la renovació de llistes que anuncia La Vanguardia, és un camí cap a la consolidació d'un PSC molt més pròxim al PSOE, per reforçar l'estructura espanyola del socialisme, de cara a les Eleccions Generals de 2012 i poder mantenir Zapatero al govern.

En la meva opinió el PSC-PSOE, ja fa temps que ha deixat de ser la casa comuna de l'esquerra. Amb la qual cosa els socialistes catalans que creuen en la nació catalana federada amb l'estat espanyol, hauran de buscar un espai comú de l'esquerra no dogmàtica. Ja que el nucli dur dels socialistes catalans que voten PSOE perquè no són ni catalanistes ni nacionalistes, s'identifiquen molt més amb els dogmes emanats de la seu del PSOE de Madrid.

Probablement seria millor per a Catalunya tenir dos partits socialistes, un d'inspiració d'esquerra moderada espanyolista i un altre d'inspiració progressista catalana. Potser seria la millor manera de no trobar-se, com ara amb interessos contraposats que l'únic que fan és posar en evidència uns posicionaments polítics antinaturals.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Ara mateix, el PSC no existeix. És simplement la federació catalana del PSOE. La submissió i servillisme que estan mostrant està arribant a extrems ridículs. Més que separar-se en dos partits, podrien optar per entrar a les files d'Iniciativa o Esquerra. És una bona oportunitat per aquests dos partits de recollir aquests vots (no se sap si molts o pocs) catalanistes que encara votaven socialista.