Arxiu del blog

dilluns, 1 de febrer del 2010

Els límits sempre els posa un mateix.


Una vegada més la Núria Pujol ha encertat encenent-me una reflexió en aquest Post amb "El Circ de les papallones", convidant-nos a veure aquest curtmetratge d'Eduardo Verástegui, que presenta la màgia de creure que pot haver un món millor si cadascun de nosaltres posem el nostre esforç.

Aquest és un curtmetratge d'aquests que desitjaries projectar en certes ocasions en les quals explicar aquestes coses amb paraules resulta difícil.





Al veure'l et fa recordar les vegades que ens hem cregut les nostres limitacions i oblidat les nostres virtuts. Valores les vegades que creus mes en el fracàs que en la superació i les que fuges de les persones per a ser el reu de la teva pròpia presó. En fi, em va venir a la ment la quantitat de situacions en les quals si haguéssim sentit al revés haguéssim aconseguit qualsevol fita.

Són 20 minuts que potser passin sense pena ni glòria, però creo que val la pena, almenys per a veure un altre circ diferent al que de vegades ens hem acostumat.

Vull destacar l'exemple de l'actor Nick Vujicic, que demostra ser un nom capaç de convertir-se en sinònim d'ensenyament, de positivisme, d'ànim, del “Yes we can’t”.

1 comentari:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ostres!
M'ha agradat molt el teu apunt.
No coneixia aquest vídeos.