Un canvi de govern embafador.

Durant el dia 29 desembre 2010, s'ha produït el jurament dels càrrecs del nou govern de la Generalitat i posteriorment per la tarda hi ha hagut el relleu en les respectives conselleries. Aquest fet que forma part del funcionament de la successió democràtica dels governs, ha quedat massa edulcorat, per al meu gust, ja que he estat testimoni d'una teatralitat excessiva executada per uns mals actors.

La primera actuació teatral, va ser a càrrec dels vice presidents sortint i entrant, Carod Rovira i Joana Ortega, que van protagonitzar una escena de culebró sud-americà. En primer lloc hi havia el republicà esperant a la nova consellera amb un ram de roses immens als seus braços. Aquesta escena em va provocar un parell de preguntes: la primera va pagar aquest ram de roses? I la segona és que si tots lluitem per la igualtat de gènere, perquè li regalem un ram de roses a una dona? Les conselleres de justícia no es van regalar un ram entre elles.

Sobre qui va pagar el ram de roses hi ha dues possibilitats: la primera que el pagués el mateix Carod Rovira de la seva butxaca, perquè entenc que aquesta galanteria no la pot carregar a compte de tots els catalans i després no sé si la nova consellera Ortega es va sentir molt còmoda amb el tracte rebut de dona florero. I la segona és que la factura la pagués la mateixa Generalitat, de manera que el conseller republicà es va marcar una galanteria torera a costelles de tots els catalans

Sobre la segona pregunta entenc que en ple segle XXI en el qual moltes dones i homes creiem en la veritable igualtat de gènere, que suposa posar tots els mecanismes per considerar la figura i el treball de la dona com a perfectament equiparat a la de l'home, ens costa d'entendre que personatges com Carod Rovira pot tenir aquesta visió tan masclista de la seva successora.

Una altra actuació teatral va ser la de Felip Puig i Joan Saura. El conseller convergent es va dedicar a lloar el treball realitzat pel seu antecessor d'una manera desproporcionada al meu entendre. Un conseller que ha de carregar amb l'escàndol de la mala gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan, de les càmeres ocultes en les comissaries dels Mossos d'Esquadra, el botí dels okupes a la plaça de Catalunya el dia de la vaga general, així com una llarga llista de despropòsits. Entenc que el més honest hagués estat no dir res, en canvi Felip Puig posat a buscar per trobar alguna cosa positiva de la seva gestió, no se li va acudir res més que agrair-li que hagi estat el conseller que ha finalitzat el desplegament dels Mossos d'Esquadra per tota Catalunya. Quins collons!

També vam tenir l'oportunitat d'enfrontar amb l'entrellat del canvi de cartera entre el conseller de Cultura sortint i l'entrant. L'ex conseller Treserras va haver de lliurar la seva cartera al nou conseller Ferran Mascarell, amb el que justament quatre anys abans havien hagut de fer al inrevés aquesta opereta de mal gust. Escoltant les lloances que es feien mútuament tots dos, felicitant-se per el que s'ha fet i anticipant una voluntat de continuïtat del treball, tenia la sensació que no hi havia hagut un canvi de govern, com si continuessin governant els mateixos. A lo millor només va ser una sensació!

I per acabar la gran actuació, va estar a càrrec de l'ex consellera d'Acció Social i Ciutadania, la republicana Carme Capdevila i el nou conseller de Benestar i Família Josep Lluís Cleries. Resulta que a l'ex consellera no se li acut altra cosa que regalar una caixa de dolços al nou conseller, amb el pretext de endolcir-li la vida davant els disgustos que aquesta conselleria li dispensara. Probablement l'ex consellera Capdevila s'hagi sentit poc valorada o poc estimada pel tercer sector, que suposadament li ha amargat tant la vida durant aquests quatre anys. Al meu entendre totes les persones que són susceptibles de ser ateses pel departament en qüestió, probablement tenim la vida molt més amargada del que l'ex consellera va voler remarcar amb el seu humor de l'absurd.

No crec que sigui necessari fer tot aquesta escenificació quan la ciutadania percep que el que allí s'està transmetent és pura falsedat. Fa tot just un mes els mateixos personatges s'estaven acusant mútuament tant en les accions parlamentàries com en la campanya electoral. No sé si la ciutadania entén tan fàcilment aquests intents de portar a la pràctica una falsa cortesia que no agrada a ningú. Potser és cert allò que diuen que "La hipocresia és l'homenatge que el vici fa a la virtut".