Arxiu del blog

dissabte, 18 de setembre de 2010

La França de Sarkozy té més collons que la Unió Europea junta.


Realment el govern francès ha aconseguit introduir a l'agenda europea la necessitat d'articular una política comuna per integrar a la comunitat gitana. Ja que la Comissió Europea va eludir ahir tot comentari sobre la estrepitosa derrota soferta a la cimera quan Sarkozy va passar de ser acusat, a ser acusador triomfant. El president de l'Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, esperava comptar amb el suport d'almenys la meitat dels líders dels Vint i al final es va trobar més sol que la una.

Si els vint països reconèixer el dret i l'obligació de la Comissió de fer respectar el dret comunitari i el Tractat de la UE, cap va criticar la política de Sarkozy de desmantellament dels campaments il·legals, ni l'expulsió dels gitanos romanesos i búlgars i tots van rebutjar els excessos suposadament "demagògics" de la comissària Reding.

Però l'autèntica veritat és que els estats membres de la UE han tornat a donar l'esquena als gitanos, expulsats d'Itàlia i ara de França. Se'ls acusa de ser el focus dels problemes i d'inseguretat ciutadana, que és el mateix argument que es va utilitzar al seu moment pel III Reich per deportar als jueus, i se'ls apliquen mesures "conjuntes", no individuals. És a dir, no es tracta de si un delinqueix, qüestió que hauria de ser jutjada pels tribunals, sinó que es pressuposa que tots són males persones, homes, dones, nens i ancians. Se'ls estigmatitza, cosa que pot generar més rebuig social del que ja pateixen (a Itàlia grups de la ultradreta s'han dedicat a assetjament). I, finalment, se'ls fa servir com a excusa amb fins electorals, que és els més deplorable de tota aquesta història.

Aquest tipus d'arguments sectaris, fa que molts partits que necessiten trobar arguments electorals per afrontar eleccions incertes, recorren a la demagògia barata de posicionar-se al costat del petit Napoleó francès, remenant la merda a casa nostra perquè la pudor els permeti fer plantejaments populistes com els de l’Alicia Sánchez Camacho.

D'altra banda tenim un govern que es diu progressista i que a l'hora de fer critiqués al Sarkozy no es veu amb el coratge suficient, i prefereix carregar contra la comissaria Reding que té menys danys col.laterals. Jo a això li dic "agafar el rave per les fulles". Ja que mentre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, defensava a Nicolas Sarkozy a Brussel.les, el Grup Socialista registrava al Congrés una proposició no de llei en la qual s'afirma que "les expulsions col·lectives són contràries al dret comunitari, als valors i principis europeus".

Siguem sincers d'una vegada. I hem de reconèixer que el que fa el govern francès amb els gitanos és exactament el mateix que el que va fer el Hitler amb els jueus. L'única diferència és que els jueus han tingut poder polític per defensar-se i els gitanos són els "pàries" del món.

Aquesta problemàtica l'hem de tractar a nivell comunitari i buscar una sortida que impliqui al propi col·lectiu gitano i a tots els països de la Unió Europea. No es pot estigmatitzar a les persones pel seu origen ètnic. Deixem de fer demagògia xenòfoba i pensem en una Europa comuna.