Arxiu del blog

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Me "Río" de Madrid.


Aquesta ha estat una lliçó d'humilitat que la comunitat internacional ha volgut posar de rellevància amb l'elecció de Rio de Janeiro, com seu dels Jocs Olímpics de 2016.

Madrid té una necessitat imperiosa d'organitzar uns Jocs Olímpics. Això ja era una evidència molt clara al 1986 quan Barcelona va presentar la seva candidatura a l'organització els Jocs Olímpics de 1992, perquè tots entenem que l'organització d'un event d’aquesta grandària suposa un gran aparador per a difondre per a tot el món, un model de cultura, un model de país i fins a un model de nació.

Ja al 1986 van sorgir les primeres veus crítiques a que fos Barcelona, la primera ciutat espanyola que aspirés a l'organització d'aquesta macro trobada esportiva. Era evident que el pes del "nacionalisme català" o simplement d'un catalanisme actiu, era un perill per a un model cultural d'Espanya centrat en el flamenc, els toros i una llengua colonitzadora de Sud américa.

Al 1992, Barcelona va mostrar al món: una llengua diferent de l'espanyola, unes tradicions culturals radicalment distintes al clixé espanyol, una organització de la societat civil que gens tenia a veure amb la societat espanyola i finalment una execució dels Jocs Olímpics eficaç i perfecta.

Madrid necessitava un aparador similar per a auto afirmar-se en el seu nacionalisme espanyol imperialista, que té com grans baluards a icones esportives i culturals amb una estrella cada vegada més apagada.

La candidatura de Madrid 2016 va congregar a més de 6000 persones en la Plaça d'Orient (curiosament el mateix lloc on Franco arengava cada any a les masses), amb l'objectiu de demostrar una capacitat de convocatòria que estigués en línia amb la imatge d’españolitat que embolicava aquest projecte.

Es va considerar que era necessari treure del seu palau als emblemes de la corona: un rei que, amb la congelació del pressupost a la casa real per al 2010, ha decidit reduir costos i deixar-se la barba i d'altra banda una reina que mai ha despertat gran interès en l'opinió pública internacional. Sembla clar que Barcelona 92 va tenir sort que els reis d'Espanya es quedaran a casa aquest dia i que la candidatura catalana estigués representada només per l'alcalde de la ciutat i els representants institucionals triats democràticament.


Aquesta és una enquesta interactiva publicada a través de la xarxa Internet per l'edició digital del periòdic La Vanguardia, el dissabte 3 d'octubre de 2009 a les 11 del matí.

La candidatura de Rio de Janeiro ha presentat un argument diferent als empleats fins a ara per altres ciutats: ja no es tracta del que podem fer pels Jocs, sinó simplement que “ens els mereixem". Amb aquest raonament tan senzill i tan potent, la candidatura de la ciutat brasilera va guanyar per golejada (66 vots a favor de Rio contra 32 a favor de Madrid). Al meu entendre ha quedat clar que la percepció que es té d'Espanya en l'esfera internacional, està molt lluny de la imatge que se'ns ven sovint de la "mare pàtria".

A Sudamérica estan fins als collons de l'imperialisme espanyol que tan poc els va aportar a nivell de desenvolupament, i que en l'opinió de moltes persones d'aquests països, consideren que van saquejar la seva riquesa natural sense aportar res.

Sembla ser que la samba es mostra avui dia molt més fresca, simpàtica i contagiosa, que el txotis carrincló, d'aire txulesc que encara es respira per l'altiplà espanyol.

1 comentari:

Babunski ha dit...

Molt ben dit. JO també he fet un article més o menys similar.