Arxiu del blog

dimarts, 28 d’octubre de 2008

El cotxe de Benach i la mediocritat de la nostra classe política.


Veritablement estem envoltats d'una classe política realment mediocre, que no té conviccions fermes i tampoc disposa d'un pla de ruta per a afrontar els problemes de la nostra societat. Tinc la sensació d'una constant improvisació en la gestió i les decisions polítiques, que es prenen sempre segons convingui per als índexs d'audiència de cada moment.

Aquest és el cas del President del Parlament de Catalunya Ernest Benach, que ha hagut de demanar disculpes públicament per condicionar el vehicle oficial amb complements d'oficina, després que el diari ABC (el màxim exponent de la Brunete mediàtica) fes un atac més cap a Catalunya o cap lo català. El president del Parlament justifica els 9.000 euros de la seva "oficina mòbil", però la desmantellarà.

El Benach després d'explicar que la renovació del parc mòbil del Parlament va ser aprovada per unanimitat de la Mesa del Parlament (amb tots els partits representats en el Parlament de Catalunya) el passat 12 de març i defensar-la com correcta i coherent amb els esforços d'austeritat necessaris en aquest moment.

No seré jo qui defensi a Benach, a qui considero un bon noi, però realment limitat per a exercir el càrrec que està desenvolupant. Però considero que en aquesta ocasió Benach s'equivocat rectificant i demanant disculpes d'alguna cosa que, com President de la segona institució de Catalunya i representant del poble català, va realitzar amb el consens de tots els partits representats en la Mesa de la cambra.

Realment considero que Benach ha estat un tita fluixa, al cagar-se en les calces davant la pressió realitzada per la dreta espanyola. El nostre president, també pertany a aquesta generació de polítics especialitzats en la mirada curta en les accions polítiques amb rendiment a curt termini.

Però tota aquesta mediocritat desgraciadament s'estén als altres partits polítics. Doncs ben aviat hi ha hagut companys de coalició, com el conseller d'Interior i cap d’ICV, Joan Saura, que han aprofitat la situació per a voler ser més papistes que el Papa i fer l’anàlisi en clau d’eleccions autonòmiques. Tampoc hem d'oblidar al propi Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Ridao, que tampoc ha pogut aguantar la pressió i ha necessitat justificar-se d'alguna cosa que el seu propi partit havia acordat en la Mesa parlamentària. Per la seva banda, el líder de ERC a Tarragona, el crític Albert Pereira, també va contraposar l’ostentació de Benach a l'austeritat de Joan Carretero, aqusts ja en clau de política de partit. Si aquests són els amics del Benach, no vull saber quins seran els seus enemics.

Però els mediocres no s’acaben aquí, ja que els portaveus del PP, Carina Mejías, i CIU, Oriol Pujol (el fill de l'amo), van comparèixer per a retreure-li que les seves explicacions arribaven cinc dies tard. Intentant desmarcar-se de la polèmica i apuntar-se al carro de la Brunete mediàtica.

L'única veu amb criteri i opinió pròpia, la he escoltat de la diputada del PP català Montserrat Nebrera. Que va quantificar de "farisea" a la presidenta del partit, Alicia Sánchez Camacho, per criticar les despeses que el president del Parlament català, ha realitzat en accessoris per al seu cotxe oficial, al·legant que els populars també usen els diners en benefici propi. Concretament ha dit "Quan algú des de la direcció del meu partit s'escandalitza pel cotxe de Benach penso: fariseu (o farisea...). I vosaltres, que no utilitzeu els diners del partit en benefici propi? Vosaltres, que no creieu que el partit és vostre? Vosaltres que no esteu pagant fidels de conveniència per a continuar vivint del conte?", en un post penjat en el seu blog personal.

Realment en aquest panorama polític no existeixen homes o dones d'estat. Capaços de prendre decisions impopulars tot i les conseqüències a curt termini. I sobretot sense que sentin la necessitat de claudicar ràpidament davant la pressió i les exigències dels mitjans de comunicació.

Potser hauríem de plantejar-nos qui ha de governar-nos. És necessari realitzar unes eleccions per a donar de menjar a tots aquests mediocres, o triar directament al grup mediàtic que ens governi.

Crec que el major càstig per a qui no s'interessen per la política és que seran governats per persones mediocres que si els interessa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut,
Les teves reflexions de fons són irrefutables, però la tita fluixa és una conseqüència de la llunyania d'una part de la classe política amb la realitat.
És com si aquesta fluixesa fos fruit de que sempre està a cobert, de forma artificiosa i quan li toca el fred (representada per la brunete i pels propis companys fraticides), ha de tirar enrera, sense ser conscient del que representa.
Felicitats per la teva lucidesa

Lo Bep ha dit...

Llavors coincideixo amb tu en que no n'hi ha prou en ser bon noi, per a presidir el Parlament de Catalunya.

Ens falten polítics preparats per assumir responsabilitats i aguantar la pressió.

Gràcies pel teu comentari.

Anònim ha dit...

Bep, perque no et dediques a la politica? Potser no series tant injust amb els teus ácids comentaris sobre els politics. En conec força que es desviuen treballant pels altres.
Josep Mª.

Lo Bep ha dit...

Estimant anònim,

En primer lloc gràcies per llegir els meus àcids comentaris (no sé si t'has fixat en el rellotge ja que té forma de cítric). Amb la qual cosa l'acidesa dels meus posicionaments està més que assegurada.

Sóc plenament conscient de l'existència de polítics treballadors i conseqüents amb la seva funció en la nostra societat. Però al meu entendre aquest tipus de polítics tenen poca o nul•la capacitat de decisió en els seus partits. Són gent compromesa que es dediquen a fer el treball més desagraït de picar pedra.

Sobre la teva pregunta de per què no em dedico a la política, vull dir-te que és molt complicat que un partit polític vulgui ficar entre les seves files a persones, que en algun moment de conflicte, no tinguin la plena certesa que seguiran la doctrina del partit i no la seva opinió sobre el tema.

En resum, benvolgut anònim Josep María, no sóc una persona recomanable per a posar en un partit polític. Puc ser díscol, en algun moment irreverent i en moltes ocasions incòmode.

Però la meva visió dels aprenents de polítics que tenim contínua sent la mateixa, ens falten homes amb collons i dones amb ovaris per a prendre decisions. Encara que siguin aquestes impopulars.