Cada dia que passa sembla més evident que al govern de José Luis Rodríguez Zapatero li interessa que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els recursos d'inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra l'Estatut de Catalunya.
En aquest país de pandereta és costum habitual en passar-se les lleis pel folro dels collons. De fet, les persones amb discapacitat, no ens hem escandalitzat tant que les lleis s'infringeixin de forma sistemàtica. És que ja hi estem tan acostumats que aquests episodis, que el tema de l'Estatut no ens enxampa amb els pixats al ventre.
Ara surt el Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, i vol deixar clara com és la seva opinió referent a això. "És una pràctica poc edificant". (Al meu entendre una afirmació poc contundent).
Però la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, té una opinió totalment contrària a la meva i ha acusat al president de la Generalitat, d'haver incorregut en «un excés verbal», per les seves declaracions en relació amb el finançament autonòmic.
Per la seva banda l’expresident del govern Felipe González va publicar un article titulat “Crisi i prioritats”, on proposa que com “ambdós fronts no poden ser atesos alhora de manera raonable, perquè sigui satisfactori el resultat és millor escalonar-los i centrar-se en lo fonamental”. I lo fonamental mai és Catalunya. Però de tots és conegut l'especial afecte que el President, que va haver de sortir de la Moncloa per la porta de darrere, té cap tot lo català.
Per la seva banda, el sotssecretari general de Comunicació del PP, Esteban González Pons. Diu que, "avui és el dia que s'ha demostrat que el xec que els havia donat Zapatero als nacionalistes catalans és un xec en descobert". Personalment creo que una mica de raó té en el seu plantejament partidista.
Per la seva banda, l'ala més catalanista del Partit Socialista de Catalunya, encapçalada pel conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, va vincular el nou finançament amb la votació dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2009 al Congrés. Va avançar que els partits catalans treballen per a tenir un model de finançament abans que es votin les esmenes a la totalitat dels PGE, ja que aquests han de recollir "bona part" d'ells. No es va pronunciar sobre si els diputats del PSC -25- haurien de votar en contra i va destacar la unitat d'acció amb Convergència i Unió.
De fet, no crec que arrivi la sang al riu. Personalment penso que els socialistes catalans s'estan arromangant la camisa per a ensenyar múscul, però d'aquí a deixar amb el cul a l'aire al govern de Zapatero en els pressupostos hi ha molta distància. Ja que el nucli pro PSOE dels socialistes a Catalunya és prou consistent com per a evitar febleses dels sectors catalanistes, que ara no tenen un líder com ho va ser en el seu moment Pascual Maragall.
Voleu dir que tota aquesta comèdia no es veia venir?
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada