Normalment el fet de parlar de sexualitat i discapacitat ens situa en el terreny del prejudici i del tabú. L'entorn familiar, escolar i social en general, davant la sexualitat de les persones amb discapacitat, es col·loca en una posició de repressió i ocultisme, potser perquè se'ls anteposa el rètol-estigma de "discapacitats" abans que de "persones" però també crec que té a veure amb que totes les nostres generacions han tingut més accés a la socialització sexual, és a dir, a la transmissió de valors, creences, mites, costums i prejudicis a través de la família, l'escola, mitjans de comunicació etc. que a l'educació sexual, que té per intenció educar (des d'edats primerenques) mitjançant estratègies d'ensenyament apuntant a la formació i promoció d'actituds, valors, coneixements i habilitats per a una sexualitat responsable. Personalment considero que per a comprendre la sexualitat de les persones amb discapacitat, és necessari desmitificar el tema donant informació adequada que permeti derrocar els mites i prejudicis que sobre ambdós temes existeixen.
En principi, és molt important deixar en clar que no existeixen diferents sexualitats, com la sexualitat del nen, de l'adult, de la persona amb discapacitat, sinó que la sexualitat és una sola: La sexualitat humana que presenta diferents manifestacions o característiques segons les etapes de la vida per la que es trobi una persona. Dit d'altra manera, tots naixem assexuats, sent la sexualitat un do per a gaudir, una dimensió per a desenvolupar independentment de la situació geogràfica, econòmica o física. D'igual forma que és independent el desig, els sentiments o la por.
La por ens pertany a tots. La por no entén de segments de població, col·lectius i discapacitats. Té suficient amb el dubte, el desconeixement o una baixa autoestima per a instal·lar-se i fer arrels. Les pors no són diferents, només més o menys difícils de guarir.
El món és ple de persones que pateixen l'absència d'una sèrie de valors, que fan que aquestes persones manquin d'una sèrie de capacitats humanes. Es limiten a creure que una persona amb discapacitat és un sac en el qual abocar la compassió i degraden així el gran misteri: El sexe.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada