Arxiu del blog

dimarts, 15 de gener de 2008

“Eu Thánatos”; el dret d'escollir.

Aquesta setmana s'ha celebrat el desè aniversari de la mort de Ramón Sampedro. Amb la qual cosa ha tornat a posar-se de manifest l'etern debat sobre la necessitat de regular legalment, l'aplicació de l'eutanàsia activa.

Ja fa uns anys, es va posar de relleu l’Eutanàsia, arrel dels èxits internacionals que va assolir la pel·lícula “Mar adentro” de l’Alejandro Amenàbar, que ja var destapar un cop més el vuit legal que existeix a la nostra societat. En aquesta obra es tracta l'eutanàsia d'una forma clara, directa i intel·ligent.

Etimològicament, la paraula eutanàsia ve del grec “Eu” (bona) i "Thánatos" (mort) no significa altra cosa que bona mort, morir be, sense més.

De la mateixa manera que totes les persones tenim una constitució física diferent i, per tant, no tenim la preparació i fons per córrer una marató. Tampoc tenim el mateix grau de resistència ni preparació davant del sofriment.

La nostra societat, amb tots els mecanismes d'auto-ajuda de que disposa. Ha de treballar per aconseguir que totes les persones, que per motius d'una malaltia o d'una discapacitat greu, i estiguin despenjades del ritme de vida que la nostra societat imposa es puguin afegir al tren de la vida. Hem de treballar per corregir patologies depressives ocasiones per aquests estats de greus discapacitats. Però també hem de preveure (i sobre tot estar preparats) perquè quant un individu greument afectat per una malaltia o discapacitat digui que vol baixar del tren, que el viatge no li val la pena, pugui fer-ho d'una forma digna i humana. Mentre l'individu tingui motius racionals que l'empenyin a viure, hem d'ajudar-lo i gaudir plegats d’aquest camí que es la vida, però quant l'únic motiu per viure es assolir la mort també hem d'ésser conseqüents amb ell i estar al seu costat per ajudar-lo amb tota la calor humana.

Hem de prendre una determinació intel·ligent i assenyada, deixar de banda aquest problemes ètics als que tot sovint no ens agrada enfrontar-nos-hi. Pensem que molts dels poders fàctics de la nostra societat (Legisladors, Jutges, Autoritats Religioses i Polítiques) ja hi han dit la seva, sobre el tema, però cap d'ells està la pell de la persona que ho pateix.

La societat haurà d'establir mecanismes de comitès ètics que determinin si la persona que vol optar per la eutanàsia, té l'equilibri emocional i el control dels seus actes com qualsevol persona. L'exemple de que el senyor Sanpedro el tenia es que durant els darrers quatre anys va treballar seguint les regles del joc que li marcava la nostra societat amb un equip de professionals del dret i de la psiquiatria darrera, en el moment en que els arbitres del joc el deixaren condemnat a una cadena perpetua de sofriment, ell va dissenyar tota una estratègia intel·ligentíssima per assolir la seva fita, però en la clandestinitat, amb la fredor de sentir-te repudiat pels teus.

L'estructura d'una societat democràtica s'aixeca sobre pilars fonamentals com la llibertat i la tolerància. Per tant, els vuits legals que li varen argumentar al senyor Sanpedro les diferents instàncies jurídiques (nacionals i europees) no són un exemple de democràcia tolerant ni de garantia de les llibertats individuals.

Si entenem la llibertat com la capacitat que te l'individu per actuar, sense coaccions, segons el que el seu criteri li indica i tenint com a límit el punt just on comença la llibertat dels demés. Veurem que el dret primari per excel·lència es el de la pròpia vida i per tant qui te el dret de conduir-la i direccionar-la, es un mateix.

La vida és un bé que des del mateix moment de la concepció pertany a l'individu, sent aquest el legítim propietari a l'hora d'administrar-lo. Així doncs, de la mateixa forma que tenim regulat un testament de Voluntats Anticipades, per a que es prenguin decisions sobre la nostra vida quan nosaltres no tinguem la capacitat d'administrar-la, hem de preveure un sistema d'acompanyament per a dignificar , com a éssers humans, l'aplicació de l'eutanàsia activa.

Hem de plantejar-nos una actitud molt més madura en el procés d'acceptació de la mort. Perquè al cap i a la fi, la mort no és més que una etapa més del procés de la vida.

Lo Bep.