Federació ECOM: 25 anys ajudant a construir nous projectes de vida.

La Federació ECOM, l'organització de persones amb discapacitat física més antiga del territori espanyol, va néixer a Barcelona al 1971 degut a la necessitat que el col·lectiu tenia per organitzar-se i reivindicar els seus drets. La societat catalana va impulsar, un cop més, l'organització dels seus ciutadans per a la defensa dels propis drets. Entre aquests hi havia el dret a un treball digne, que permetés a cada persona iniciar el seu propi projecte de vida per a una plena inclusió social. Que li permetés trobar en el treball la seva pròpia harmonia i el propi equilibri de vida.

Amb aquest objectiu la Federació ECOM va posar en funcionament equips de treball multidisciplinaris, amb l'únic objectiu interrelacionar entre la persona amb discapacitat i el teixit empresarial més pròxim. Per a això es van crear els Serveis d'Integració Laboral (SIL), amb la finalitat d'intercedir en aquest procés per: fomentar l'autoestima de les persones amb discapacitat, aconseguir llur independència econòmica i potenciar les relacions socials. Tot això orientat a facilitar que la persona amb discapacitat se senti útil i ciutadà de ple dret.

Aquests 25 anys no han estat un camí de roses per als SIL de la Federació ECOM. Tot i els milers de casos d'èxit que hem aconseguit; també el treball realitzat en els SIL's ha hagut de transformar una societat carregada de tabús.

Hem hagut de lluitar contra una deficient formació dels usuaris, un elevat nivell sobreprotecció familiar, una actitud negativa d'una part dels ocupadors i una dificultat per accedir a fonts de finançament per fomentar l'auto empresa.

Han estat un període de treball dur i constant lluitant contra: barreres socials que potenciaven el rebuig a la discapacitat, barreres en l'entorn físic que impedien  la mobilitat a les persones afectades, barreres psicosocials com la sobreprotecció familiar i barreres mentals que generaven l'auto exclusió de les persones amb discapacitat.

Des de 2011 l'economia global en què ens interrelacionem va caure en una gran crisi i quan la situació laboral i econòmica s’estreny, tots els col·lectius pateixen les conseqüències de l'augment brutal de la desocupació. Però un dels col·lectius que, fins i tot en èpoques de bonança econòmica, sol patir més dificultats d'inserció laboral és el de les persones amb discapacitat. En general, el problema per a l'accés d'aquestes persones al mercat laboral no és únicament econòmic. Segueixen prevalen factors com els prejudicis socials, el desconeixement de la discapacitat o la desconfiança.

Aquest treball intens i compromès de la Federació ECOM va fer que altres organitzacions complementessin aquests serveis per tot el territori català. L'Associació MIFAS ho va desenvolupar a les terres gironines i l'Associació ASPID ho va fer per les terres lleidatanes. Conformant així un treball en equip que ha cobert tot el territori català, arribant fins a les comarques més remotes i allunyades dels nuclis de treball.

Han estat 25 anys d'un model d'èxit, que ha posat a les persones amb discapacitat en una situació d'ocupabilitat molt millor de la que tenien abans.

Durant aquest període els SIL de la Federació ECOM han generat tot un canvi del concepte de persona amb discapacitat que vol accedir a l'ocupació. Aquest canvi s'ha fet des de la pròpia persona amb discapacitat i el seu entorn, fins al sector empresarial, passant per orientadors i mediadors laborals. Aquests serveis s'han convertit en punt de referència pel seu coneixement de la discapacitat i la seva repercussió a l'hora de fer una activitat laboral, els posa com a punt de referència per a la inserció laboral tant per al propi col·lectiu com per a les empreses que, tant per consciència social com per "obligació" legal, han optat per la contractació de persones amb discapacitat.

L'esperit que ha mogut aquests 25 anys de treball dels serveis de la Federació ECOM, ha estat el d'un vell proverbi hindú que diu: "Als ignorants els avantatgen els que llegeixen llibres. A Aquests, els que retenen lo llegit. A aquests, els que comprenen lo llegit. A aquests, els que es posen a treballar ".

Gràcies a totes les persones que han participat durant aquests 25 anys posant-se "a treballar" per donar tantes oportunitats i tanta dignitat a tantes persones.

 

S’han de dir les coses pel seu nom!!!

Les persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el contrari: és diu:   PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA.

Quan una persona pacífica i sense cap indici de fuga és empresonada preventivament sense judici per motius polítics es diu: PRES POLÍTIC.

Quan una persona ha d’emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius polítics es diu: EXILI.

Quan la policia càrrega amb violència desproporcionada contra manifestants desarmats i pacífics, es diu: VIOLÈNCIA POLICIAL.

Quan un president de Govern cobra sobres en negre es diu: CORRUPCIÓ D’ESTAT.

Quan un ministre conspira impunement amb la Fiscalia per “afinar” políticament les seves accions, o per destrossar un sistema sanitari es diu: PREVARICACIÓ.

Quan un detingut, sense actitud violenta ni evasiva,  rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté, i és emmanillat d’esquenes innecessàriament en el seu trasllat a presó es diu: ABÚS POLICIAL.

Quan en un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discs durs, per exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d’ofici quan hi han indicis clars de corrupció d’Estat es diu: CORRUPCIÓ JUDICIAL.

Quan les institucions de l’Estat prohibeix a una televisió pública a dir les coses pel seu nom per motiu polítics i/o electorals es diu:  CENSURA.

I quan en un Estat... no hi ha PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA, hi han PRESOS POLÍTICS, hi ha gent a L’EXILI, hi ha VIOLÈNCIA POLICIAL, hi ha CORRUPCIÓ D’ESTAT, hi ha PREVARICACIÓ, hi ha ABÚS POLICIAL, hi ha CORRUPCIÓ JUDICIAL, hi ha CENSURA se’n diu: 

DICTADURA.

LES COSES PEL SEU NOM.

Les necessitats socials com a ostatge del 155.

El cop d'Estat que el Govern de la banda del Partit Popular ha infringit a les institucions catalanes, amb la col·laboració necessària de Ciudadanos i PSOE, destil·la odi i set de venjança.

Un exemple molt patent és el desig d'humiliació que des del nacionalisme imperialista espanyol, es pretenen infringir als símbols catalans. Aquest 155 humiliant va començar amb l'espantada d'empreses de Catalunya cap a diverses ciutats espanyoles, mitjançant el canvi de seu social. Es tracta d'un càstig col·lectiu, que perjudica per igual a independentistes i als que no ho són. Pretenen realitzar un escarment general per la gosadia posar en qüestió la "sacrosanta unidad del Estado", que volen que serveixi com un avís a navegants. Estem advertits del preu de la democràcia.

Aquesta estratègia medieval que porta a terme el govern espanyol, utilitza totes les eines pròpies de les dictadures més radicals. Conscients que una de les premisses per minar la moral del contrincant, és atacar-lo per la part que més li fa mal. En aquest cas el 155 humiliant s'ha acarnissat amb els col·lectius més febles de la nostra societat. Van començar al mes de juny intervenint comptes de la Generalitat per interferir en les polítiques socials. Conscients que agreujant la distribució dels ajuts als col·lectius més desfavorits, provocarien que aquests col·lectius s'aixequessin contra el Govern de Catalunya.

Les subvencions que estaven assegurades i pressupostades abans que Montoro posés les mans a les butxaques de la Generalitat. Aquestes subvencions es van bloquejar per la intervenció desmesurada d’un govern espanyol embogit, sota la bandera del 155 humiliant.

Aquesta estratègia fa que l'actual ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, hagi tingut la poca vergonya de fer un tweet en què deia textualment "desde el Gobierno trabajamos para no dejar a nadie atrás, por eso hemos liberado el pago de las subvenciones del Tercer Sector de #Cataluña que se encuentran bloqueadas por el incumplimiento de la Generalitat".  S'han bloquejat subvencions com: la Convocatòria Ordinària de Subvencions a Projectes i Entitats (COSPE), les que estaven a càrrec del 0,7% de l'IRPF o les de l'Institut Català de la Dona.Cal ser molt mesquí per fer política amb les precarietats de col·lectius com: persones sense llar, infància vulnerable, persones grans, persones amb discapacitat, entre molts altres.

Val a dir que hi ha una mica de programat i una mica d'improvisat en les accions del 155 emocional. Estava prevista la pluja de menyspreus sobre Catalunya, paper que ha recaigut en els mitjans de comunicació i específicament en les cadenes de televisió, així com a les xarxes socials. Ni al País Basc van rebre tanta humiliació, insults, vexacions, desqualificacions i ultratges durant els llargs anys de la violència terrorista.

No vull ser pessimista, però estic convençut que l'estratègia de la humiliació contra Catalunya, estarà en escena un llarg període de temps. És possible que els efectes demolidors del cop d'Estat del 155, s'oblidin després de les eleccions del 21-D, però la frontera entre espanyols i catalans continuarà més vigent que mai, ja que l'ha alçat l'altre 155. El 155 invisible que ha utilitzat l'escarni i la violència emocional contra tota la ciutadania catalana, fins i tot a aquells ciutadans que no simpatitzaven amb la proposta sobiranista.

Així doncs, sempre ens mantindrem “tossudament alçats” contra aquells botxins que utilitzin estratègies de guerra psicològica com la humiliació i la submissió d'un poble pacífic que aspira a ser lliure. Mai aconseguireu arrencar-nos les nostres idees, Franco (el vostre líder) no ho va aconseguir durant els seus 40 anys de dictadura. Vosaltres (PP, PSOE i Ciutadans) tampoc ho heu aconseguit durant els vostres 40 anys de postfranquisme.