El dia dels innocents o l'any dels innocents.

És ben cert que els costums de la nostra societat canvien per moments i està integrant el fet de prendre el pèl a les activitats diàries de tot l'any.

Això sembla ser que arrenca de la matança de nens que el rei Herodes. Però aquesta celebració ha tingut una evolució i els orígens de com la coneixem avui en dia, hem de buscar-los en el paganisme de l'edat mitjana, quan durant aquest dia, preludi del Carnaval, la disbauxa i la gresca eren els protagonistes, perquè tot estava permès i la culpa no requeia en ningú.

Avui en dia, la festa té un sentit pagà, en el qual les persones es fan bromes i enganys. Una de les bromes més conegudes són els ninots de paper que s'enganxen a l'esquena de la víctima. Aquest dia també és costum que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa i inversemblant, que els lectors han de esbrinar. Reconec que cada vegada és més difícil saber quina és la notícia falsa que han publicat, perquè es publiquen una quantitat tan gran de imbecil·litats durant l'any, que quan arriba el dia dels innocents es té tendència a donar per certa la burrada per inversemblant que sembli.

Poso com a exemple la notícia que ha aparegut en tots els mitjans de comunicació estatals, en la que anunciava que el president de la Diputació de Castelló (el Popular Carlos Fabra) ha quedat absolt dels seus càrrecs per prescripció dels delictes dels quals se l'acusava, pels quals estava imputat el president del Partit Popular de Castelló.



Personalment vull felicitar al jutge que ha signat aquest l’Auto de l'audiència Provincial, per haver triat una data tan assenyalada per demostrar-nos que, tal com deia l'ex alcalde de xerès Pedro Pacheco, la justícia és una conya. És cert que a ningú se li escapa el sentit de l'humor del jutge amb un cas tan emblemàtic

La veritat és que la gent cada dia estem menys de collonades i el que ens marca el dia a dia és la crua realitat, com la crisi, l'atur, els drets socials o els augments dels preus.

Estem perdent aquesta capacitat de sorprendre a les persones properes amb situacions enginyoses que et fan reflexionar o si més no et fan riure. Crec que el nostre nivell de saturació sobre situacions esperpèntiques està al límit i la nostra capacitat de sorprendre'ns s'està diluint.

Els ciutadans ja n’estem farts de que ens prenguin el pèl. Acabem una campanya electoral en la què hem sentit quantitat ingent de bestieses per part de tots. Ens espera a l'abril una altra campanya electoral en què ens prometran aquest món i l'altre amb ajuntaments endeutats fins les orelles. Jo em plantejo que en comptes de celebrar el dia dels innocents, acceptem la realitat que aquest dia es perpetua durant tot l'any i proposem celebrar el dia de la veritat, on la sorpresa ha d'estar en que ningú pot mentir durant aquest dia . Certament jo tampoc estic molt convençut que això funcionés.

La Marató de TV3 és l'orgull de la societat catalana.

Aquesta és la sensació que tinc després d'haver vist el funcionament de La Marató d'enguany, en la qual s'ha fet un desplegament tecnològic sense precedents per arribar al màxim nombre de ciutadans possible. Ha estat un èxit a internet i als telèfons mòbils: des del seguiment i les adhesions a les xarxes socials fins a les noves aplicacions per a telèfons iPhone i Android o la web adaptada per a qualsevol mòbil, des d'on es poden fer donacions.

Precisament la seva pàgina web va experimentar una veritable explosió durant la jornada del 19 de desembre. Es van registrar 155.286 pàgines vistes i 35.765 visitants únics. Durant la setmana del 13 al 19 de desembre, el web de La Marató ha registrat 245.961 pàgines vistes i 54.942 visitants únics. L'emissió d'aquesta gala es va convertir en èxit d'audiència amb un de 21,2% de share i 438.000 espectadors.

Totes aquestes xifres, facilitades per la mateixa Televisió de Catalunya, no fan més que demostrar que des d'una televisió pública es poden aconseguir altes quotes d'audiència fent una televisió de qualitat. Una televisió solidària que acosta al telespectador les necessitats de persones que tenen la seva vida més complicada per causa d'alguna malaltia.

I precisament per això, l'organització d'aquest esdeveniment solidari, genera activitats en tots els racons de Catalunya. Des d'un barri de qualsevol ciutat catalana, fins el poble més allunyat del Pirineu o del Matarranya, s'organitzen activitats per recaptar fons per a La Marató. Aquesta mobilització ciutadana no té precedents no només a Catalunya sinó a la resta d'Espanya.

La Marató d'enguany va ser presentada per Albert Om durant més de 15 hores seguides, i es va aconseguir la recaptació més alta de tota la història de La Marató, que es porta realitzant des de 1992. Per això va comptar amb la participació de cantants i artistes que van cedir els seus drets d'autor acudint a 'La Marató' de forma gratuïta. Els artistes no van cobrar ni per a l'elaboració dels 150.000 discos que posen a la venda ni per les actuacions de la gala, que en aquesta edició va batre el rècord de recaptació amb 7.246.114 euros.

No obstant això, no tots els diners podrien anar a parar a causes benèfiques, ja que la SGAE vol fer caixa i cobrar 45.000 euros pels drets d'autor de les actuacions de la gala i els discos que edita la cadena. No vull fer demagògia amb els drets d'autor i la SGAE. Probablement tenen tot el dret del món a cobrar els seus royaltis com a autors de les cançons. No obstant això aquest afany recaptatori els posa clarament en fora de joc. Els seus clients, és a dir els que els compren els discos i paguen els drets d'autor, són els primers que s'han bolcat fent donatius o participant en les activitats de suport a La Marató per tot Catalunya.

Tot i això, i malgrat la SGAE, La Marató és molt més que un programa de televisió. La Marató és el posicionament solidari del poble català.

Crisi econòmica i depressió: el tàndem letal.

La crisi econòmica, com qualsevol altre esdeveniment vital, té una repercussió directa en el nostre organisme i estat d'ànim. Quan ens veiem que estem immersos en un període d'inestabilitat, el nostre cos i ment se’n ressenteixen.

La depressió, en canvi, és un trastorn que es caracteritza fonamentalment per la falta de plaer en les coses, l'apatia i la tristesa. És un trastorn que afecta tots els àmbits de l'individu, tant el personal com el social. Per tant, hi ha una relació molt directa entre un estat de crisi, més o menys prolongat, i la possibilitat de caure en una depressió.

A mesura que la crisi econòmica afecta cada vegada més a les llars, comencem a plantejar el criteri econòmic com a eix principal la nostra felicitat, de manera que en patim les conseqüències. Normalment les crisis o els esdeveniments extrems uneixen més a les famílies o per contra creen més conflicte, però els símptomes que pateixen són propis de la situació.

Aquesta situació de precarietat laboral i atur desorbitat, està generant una incertesa entre la ciutadania, que arriba a qüestionar-se la viabilitat dels seus propis projectes de vida. Així doncs, la crisi que ja fa tres anys que està instal·lada a les nostres vides, fa que les nostres converses i les nostres ments estiguin la major part del temps ocupades a establir estratègies per no caure en el pou. Aquesta resistència continuada no ens dona cap treva i els seus efectes sobre la salut comencen a passar factura. Símptomes com l’ansietat, insomni i la sensació de desemparament, s'estan patint en carn pròpia per tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Per tant, amb tot aquest panorama no ens ha d'estranyar que succeeixin episodis com el dels crims comesos a Olot, pel Pere Puig i Puntí que armat amb una escopeta de caça va matar a quatre persones, els propietaris de l'empresa constructora per a la qual treballava i dos empleats d'una sucursal bancària.

Sembla que l'home passava dificultats econòmiques i l'empresa li havia comunicat la seva intenció de prescindir-ne. El Pere Puig va ser el "peó de confiança" dels propietaris de l'empresa durant més de 20 anys, però l'empresa no podia assumir el seu sou i, de fet, li devia alguns diners. Estava ofegat econòmicament i no va poder cobrar al banc una quantitat de diners que, suposadament, li havia el constructor.

Doncs bé, la pressió a què es va veure sotmès el Pere Puig, el va transformar de ser un ciutadà anònim i sense cap tipus d'antecedent violent, en un homicida en sèrie capaç d'assassinar a sang freda a quatre persones. Fets com aquest han de fer-nos reflexionar sobre l'actual model d'escala de valors en què centrem el nostre sistema educatiu.

Vivim en una societat que sobreviu en un sistema econòmic controlat i dirigit pel gran capital que té el poder suficient com per fer el que li fot la gana. Cap govern té ni el poder, ni la força suficient com per controlar els excessos econòmics que el gran capital és capaç de fer. Els ciutadans del carrer som només titelles exposades a les vicissituds generades pels controladors de l'ordre econòmic mundial, d'aquells que ens presten un paraigua quan fa sol i ens el reclamen quan comença a ploure.